Barcelona ha tingut desenes d’estacions ferroviàries al llarg de la seva història. Bona part es van construir durant la segona meitat del segle XIX, amb la creació de les primeres línies de tren a la ciutat. Sovint les estacions estaven situades enmig de camps i, amb la progressiva urbanització, van anar desapareixent, reemplaçades per instal·lacions més modernes o, directament, clausurades.
Aquesta és la història de cinc estacions de tren històriques de Barcelona que ja han desaparegut.
L’estació de Mataró, la degana
El dia 28 d’octubre de 1848 sortia de Barcelona el primer ferrocarril que va circular a Catalunya i a la península Ibèrica. Era el tren a Mataró, que tenia l’estació d’origen al barri de la Barceloneta, fora de les muralles i molt a prop del port. Una ubicació que actualment es correspon a la confluència del carrer Doctor Aiguader amb el passeig Joan de Borbó.
Malauradament, només es conserven uns pocs gravats i fotografies de l’estació de Mataró. L’edifici de viatgers era una construcció senzilla, encarada al passeig del Cementiri (el que ara seria el carrer Doctor Aiguader). A la part posterior hi havia les vies, cobertes amb unes marquesines metàl·liques.
Tot i ser la primera estació inaugurada a Barcelona i Catalunya, va ser enderrocada a finals dels anys 1920. La seva activitat es va traslladar al costat de la nova estació de França (oficialment anomenada Barcelona-Terme), en un edifici annex conegut com l’estació de les Rodalies.
Amb els Jocs Olímpics, la línia ferroviària de 1848 que anava a Mataró per la costa va ser desmantellada al seu pas per Barcelona, el que va suposar la desaparició també de l’estació de les Rodalies, a més de les estacions del Poblenou i del Bogatell, que formaven part del mateix ramal.
La primera estació de Sants
L’estació de Sants és una de les que ha patit més transformacions al llarg de la seva història. El 1851, només tres anys després de la inauguració del tren a Mataró, l’enginyer britànic Michael de Bergue va obtenir la concessió per fer un ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell. La línia, construïda per la Companyia Camins de Ferro del Centre, es va inaugurar el 1854, amb una estació de terme a la plaça Catalunya.
El ferrocarril a Molins i Martorell tenia un petit baixador a Sants, que aleshores era un poble independent amb una gran activitat industrial. L’estació estava ubicada al que avui és el passeig de Sant Antoni, a l’altura del carrer Riego, just al costat de la gran fàbrica de l’Espanya Industrial. El baixador tenia un edifici en superfície de dues plantes, d’estil anglès.
La primera estació de Sants va ser ampliada i reformada el 1902, quan es va eliminar el pis superior i va perdre el seu encant arquitectònic. Aquesta va durar fins als anys trenta, quan es va enderrocar per fer un nou edifici de viatgers al carrer Galileu, que no es va completar fins després de la Guerra Civil.
Del tren de Sarrià al Zurich
Una de les estacions més antigues i longeves de Barcelona va ser la terminal del tren a Sarrià a la plaça de Catalunya, que els barcelonins més veterans recorden per haver acollit el popular cafè Zurich.
Els trens de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià van començar a circular l’any 1863. Amb el temps, aquesta línia es perllongaria fins al Vallès per convertir-se en el que avui són els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Aleshores, el tren circulava en superfície pel carrer Pelai i per Balmes fins a Sarrià, que encara era una vila independent. L’estació d’origen de la línia, al xamfrà de la plaça Catalunya amb Pelai, va ser una de les primeres edificacions de l’Eixample. L’edifici, de dues plantes, estava coronat per un rellotge.
L’any 1929, el tren a Sarrià es va soterrar i es va construir l’actual estació subterrània de Catalunya. L’edifici en superfície a la plaça va perdre la funció ferroviària, encara que a les plantes superiors s’hi van mantenir oficines de la companyia. Als baixos s’hi van establir dues caferies molt concorregudes: el Bracafè i l’emblemàtic Zurich, hereu de l’antiga cantina de l’estació.
Després de patir diverses reformes, l’antic edifici de l’estació, amb 133 anys d’història, va ser enderrocat el 1996 per construir el centre comercial El Triangle
El baixador del passeig de Gràcia
El baixador del passeig de Gràcia va ser una de les estacions més singulars que ha tingut Barcelona. Sobretot per la seva ubicació, al bell mig d’una de les principals artèries de l’Eixample, com és el carrer Aragó, per on circulava en trinxera la línia Barcelona-Tarragona.
El baixador del passeig de Gràcia va ser construït el 1902 per Rafael Coderch i Salvador Soteras. L’enginyer de la companyia MZA, Eduard Maristany, va ser l’impulsor d’aquesta estació, que havia de cobrir un dèficit important, ja que els trens procedents de fora de Catalunya no tenien parada al centre Barcelona.
L’estació disposava d’un gran edicle en superfície, d’inspiració modernista, enmig del carrer Aragó, a la confluència amb el passeig de Gràcia. A l’interior hi havia un vestíbul amb les taquilles, un petit cafè i les escales que baixaven a les andanes. L’any 1923 es va construir un segon edicle d’accés, al mateix carrer d’Aragó amb el de Pau Claris.
Durant trenta anys, el baixador del passeig de Gràcia va ser la parada de tren més cèntrica de Barcelona i, per tant, un lloc de rebudes multitudinàries a les personalitats que venien a la ciutat, com el rei Alfons XIII, estrelles de Hollywood com Mary Pickford i Douglas Fairbanks o els jugadors del Barça quan tornaven de guanyar una final de la Copa del Rei.
L’any 1960 es va completar la cobertura de la rasa ferroviària del carrer d’Aragó, que va comportar l’enderroc dels dos edificis en superfície del baixador del passeig de Gràcia.
La Sagrera, l’última a caure
La darrera en sumar-se a l’inventari d’estacions perdudes ha estat la centenària del Clot-Sagrera. Malgrat les veus que en demanaven l’indult, el passat mes d’abril les excavadores van enderrocar l’edifici de la factoria. Era l’últim vestigi d’una de les estacions de mercaderies més grans de Barcelona, amb una superfície de vint hectàrees.
Aquesta infraestructura colossal, inaugurada l’any 1922, va ser construïda al barri de la Sagrera per la companyia MZA, en substitució d’una altra estació més petita al Clot. Era molt reconeixible pels seus dos grans edificis gairebé bessons, que estaven destinats als serveis de paqueteria, oficines i habitatges dels treballadors.
Afectada per la construcció de la nova estació de l’AVE a la Sagrera, l’antiga estació de mercaderies va ser clausurada l’any 1996. A partir d’aquest moment, es van anar desmantellant lentament les diverses naus i edificis. L’últim edifici enderrocat del conjunt, que va sobreviure trenta anys, va conservar fins a l’últim moment l’icònic rètol de «Mercancías a pequeña velocidad», a la façana.
