El passat 9 d’abril, la piconadora va començar l’enderroc de l’últim edifici supervivent de la centenària estació de mercaderies de la Sagrera. De res han servit les peticions veïnals i d’entitats com la Plataforma de Promoció del Transport Públic o el Fòrum del Transport Català, que demavaven la seva conservació. Barcelona perd, novament, part del seu patrimoni històric ferroviari.
El ferrocarril de Barcelona a Granollers
L’estació de Barcelona-Clot (Sagrera) —aquest era el seu nom ferroviari oficial— formava part del ferrocarril de Barcelona a França per Granollers. Aquesta línia, la segona més antiga de Catalunya, va ser construïda per la companyia Camins de Ferro del Nord i va entrar en servei l’any 1854.
Aquest ferrocarril tenia una estació de terme a Barcelona, concretament al barri de la Barceloneta, al mateix emplaçament on avui s’aixeca l’estació de França. El recorregut continuava en superfície amb dues estacions ja desaparegudes al municipi de Sant Martí de Provençals: un baixador de mercaderies al Clot i un altre de passatgers a la riera d’Horta. La següent parada era l’estació del poble de Sant Andreu de Palomar.1
Arran de successives fusions entre empreses ferroviàries, la línia Barcelona-Granollers-França va acabar passant a mans de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). Fou aquesta empresa, sota la direcció de l’enginyer ferroviari Eduard Maristany, la que va emprendre la creació d’una gran estació de mercaderies a la Sagrera, que havia de substituir la que ja existia al Clot. Aquest projecte, sumat a la construcció de l’estació de mercaderies del Morrot (1917), volia alliberar l’estació de terme de la Barceloneta (on arribaven tots els trens d’MZA) de l’activitat logística, per construir-hi una nova estació de passatgers monumental: l’actual estació de França.
Un emplaçament estratègic
La companyia MZA va decidir emplaçar la nova estació de mercaderies de Barcelona-Clot a la Sagrera, en una zona coneguda aleshores com el Camp de la Creu, un topònim, avui oblidat, que feia referència a l’existència d’una creu de terme. Els terrenys es trobaven en una clotada per on passava el Rec Comtal, al costat de la carretera de Ribes (avui carrer Gran de la Sagrera), que era una de les principals vies de comunicació del moment. Era, per tant, un emplaçament estratègic, envoltat d’indústries que requerien el ferrocarril, com la farinera La Esperanza, la tèxtil La Española, la Hispano-Suiza, Catifes Sert i diverses fàbriques saboneres.
La construcció de l’estació de mercaderies va topar amb múltiples dificultats. L’MZA va presentar un primer projecte l’any 1912, però es va embrancar en un litigi amb l’Ajuntament perquè les vies tallaven la connexió dels carrers projectats al pla d’Eixample. El projecte va ser finalment aprovat per una Reial Ordre de 1915, que va obligar la companyia a construir alguns passos subterranis i viaductes, com el pont del Treball i el d’Espronceda.
El següent entrebanc va ser l’expropiació dels terrenys: una trentena de finques, majoritàriament explotacions agrícoles regades per fibles del Rec Comtal, que pertanyien a famílies de l’aristocràcia barcelonina com el marquès de Castellvell, el comte de Sert o la marquesa de Monistrol, entre d’altres. A instàncies de la Junta de Regants del Rec Comtal, l’MZA va assumir el desviament del curs de la séquia. Les obres van començar l’any 1918 i van ser executades pel contractista Josep Miarnau. Finalment, l’estació de mercaderies de la Sagrera va entrar en servei l’any 1922.
La Sagrera, la gran estació de mercaderies
L’estació de mercaderies de la Sagrera va arribar a ser un dels espais ferroviaris més grans de Catalunya, amb una superfície de 20 hectàrees i una platja de vies que s’estenia al llarg de 17,5 quilòmetres, entre el pont d’Espronceda i la riera d’Horta. L’accés principal es feia per la baixada de la Sagrera, un carrer que es va obrir per enllaçar la carretera de Ribes amb l’estació.
A banda i banda de l’entrada que donava al pati, s’alçaven uns grans edificis, de planta baixa i dos pisos. Estaven destinats al servei de duanes, facturació de paquets, magatzems, telegrafia, oficines, vestuaris i habitatges per a treballadors, a la planta superior. Així mateix, al llarg del carrer de Berenguer de Palou, es va construir una filera de cases de planta baixa per als treballadors de la companyia MZA i les seves famílies.
El declivi i l’enderroc
El futur d’aquest gegant de la logística va començar a trontollar als anys vuitanta, quan es va posar sobre la taula la construcció d’una nova estació central a la Sagrera. L’any 1992, en plena eufòria olímpica, l’aleshores presidenta de Renfe, Mercè Sala, va proposar cobrir les vies per aixecar-hi blocs de pisos. Una ambiciosa operació immobiliària que preveia la construcció de 45 illes de cases de l’Eixample.
L’estació va quedar sentenciada l’any 1994, quan l’Ajuntament va aprovar-ne l’enderroc per donar pas a la nova estació de la Sagrera per a l’AVE. El projecte incloïa la transformació de l’antiga platja de vies en un gran parc lineal on l’arquitecte Norman Foster preveia fer-hi un llac artificial.
Dos anys més tard, el 1996, es clausurava el trànsit ferroviària a la Sagrera un cop s’havia traslladat l’activitat logística a la terminal de Llagosta. Malgrat el tancament de l’estació, els enderrocs van trigar més d’una dècada a començar i els edificis van seguir acollint treballadors de Renfe.
L’any 2007 es van desmantellar la trentena de naus i timglados que hi havia als molls. El 2011 es van enderrocar les casetes dels treballadors a Berenguer de Palou i el 2012 va anar a terra l’edifici nord. L’edifici sud va ser habilitat com a seu d’ADIF per les obres de l’alta velocitat, un fet que li havia permès sobreviure 30 anys al tancament de l’estació.
Figueres, llambordes de Caldes i panots singulars
Més enllà de la pèrdua patrimonial i ferroviaria que suposa l’enderroc de l’estació de la Sagrera, la transformació de la zona també implicarà la desaparició d’elements singulars, com els paviments de la Baixada de la Sagrera. A les voreres s’hi troba un model de panot de rombes, probablement únic als carrers de Barcelona, que fou instal·lat per la companyia MZA.
La Baixada de la Sagrera és una de les darreres calçades de la ciutat que conserva les llambordes de pedra de Caldes de Montbui. Antigament, l’empresa Foment d’Obres tenia un magatzem a la veïna Torre del Fang, on es descarregaven les llambordes que arribaven per tren des de la pedrera vallesana del Castellevell i que van servir per pavimentar els carrers de l’Eixample.
La transformació urbanística també farà desaparèixer les últimes figueres de la Sagrera, que encara sobreviuen en aquest carrer, davant de l’estació. Uns arbre que, antigament, havien estat habituals a la zona.2
El misteri de les mercaderies a petita velocitat
Durant molts anys, un dels elements més cridaners de l’estació va ser la placa blanca que presidia la façana, amb el seu nom oficial: «Barcelona-Clot (Sagrera). Mercancías a pequeña velocidad». Resultava impossible passar-hi pel davant i no preguntar-se què dimonis eren aquelles “mercaderies a petita velocitat”.
El transport a Gran Velocitat (GV) feia referència a les mercaderies que requerien rapidesa, com ara aliments i productes peribles. En aquests casos, els vagons de càrrega s’enganxaven als trens de passatgers. La Petita Velocitat (PV), en canvi, era un servei més lent però més econòmic. Era la modalitat més freqüent per al transport de mercaderies pesants i que no tenien una urgència immediata, com ara carbó, fusta, materials de construcció, cereals o bestiar.
L’icònic cartell, obra de l’esmalteria S.G. de P. Sucesora de Viñado —ubicada al carrer de Campo Sagrado, 11, segons consta al mateix rètol—, va ser retirat per ADIF poc abans d’iniciar-se el darrer enderroc i es conservarà al Museu del Ferrocarril de Vilanova. Aquesta petita placa d’esmalt serà l’únic testimoni que sobreviurà d’aquella gegantina estació.
Notes
- Aquesta estació, que més endavant es va anomenar Sant Andreu Comtal, es va mantenir en servei fins al 2022 i és l’única que ha sobreviscut des del 1854. ↩︎
- PALLARÉS, Joan. Les últimes figueres de la Sagrera a La Sagrerina ↩︎
