L’escala secreta d’Urquinaona

El subsol de la plaça Urquinaona amaga una relíquia de la història del metro. Es tracta de l’antiga escala de cargol de l’estació d’Urquinaona inaugurada l’any 1926, que tenia accés per un templet ubicat a la plaça, avui desaparegut.

Tancada fa més de cinquanta anys, l’existència d’aquesta escala era, fins ara, un secret desconegut per a la majoria barcelonins. La seva obertura al públic, amb les visites guiades organitzades per TMB, ha permès descobrir una petita càpsula del temps, que conserva la decoració centenària de les primeres estacions del metro de Barcelona.

El Gran Metro i el Transversal

Urquinaona és actualment un intercanviador entre dues estacions del metro: la de la línia 1 (ubicada al subsol de la ronda Sant Pere) i la de la línia 4 (sota la Via Laietana). En origen, aquestes estacions van ser construïdes i explotades per dues companyies diferents: Gran Metropolità de Barcelona (GMB) i Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB).

La més antiga és l’actual estació de l’L4, que formava part de la xarxa del Gran Metropolità. Va ser inaugurada l’any 1926, dins d’un ramal que circulava pels túnels de la Reforma (Via Laietana) fins a l’estació de Correus. En canvi, l’estació de l’L1 es va inaugurar el 1932 com a part del Metro Transversal, construït per la companyia Ferrocarril Metropolità (FMB).

El templet d’Urquinaona

En el moment de la seva inauguració, l’estació d’Urquinaona del Gran Metro era una de les poques de la xarxa amb ascensors, que connectaven el carrer amb el vestíbul. S’hi accedia per un edicle o templet, situat a la superfície de la plaça Urquinaona, al costat de la boca actual, en el lloc que ara ocupa un quiosc de premsa.

El templet, de planta rectangular, tenia una estructura de pilars de fossa i forja amb un tancament de vidre, que s’obria pel lateral que donava al centre de la plaça. Per arrecerar aquesta obertura hi havia una espectacular marquesina de vidre, al més pur estil del metro de París. Tot i això, és més probable que el model fos el metro de Madrid, on també s’havien construït templets per accedir als ascensors. La companyia del Gran Metropolitano de Barcelona (GMB) va adoptar, en part, el mateix disseny de les estacions madrilenyes (rajoles blanques bisellades, etc.) que, al seu torn, imitaven al metro parisenc.

A l’interior del templet hi havia el despatx de bitllets, així com l’ascensor, que era de pagament, i una escala d’obra. Tot i que avui se la coneix com l’escala de cargol d’Urquinaona, es tracta més aviat d’una escala en forma d’U, que gira al voltant de la caixa de l’ascensor.

Els primers ascensors del metro

En el moment de la inauguració d’Urquinaona, el Gran Metro ja disposava de dues estacions més amb ascensor. Una era Lesseps, que formava part de la primera línia inaugurada a Barcelona, el 30 de desembre de 1924 (Lesseps-Catalunya, l’actual L3). L’accés a l’ascensor es realitzava per un edicle de ferro i vidre, semblant al que posteriorment es construiria a Urquinaona. 

El segon ascensor de la xarxa es va instal·lar a l’estació de Fontana, inaugurada l’any 1925. En aquest cas, l’accés es realitzava per un edifici de planta baixa a la cantonada del carrer Gran de Gràcia amb Astúries. Sobre aquesta planta baixa (que encara existeix) s’havien d’alçar les oficines de la companyia Gran Metropolità, una obra que no es va materialitzar.

A banda de ser pionera en l’ús de l’ascensor, GMB també va instal·lar les primeres escales mecàniques del suburbà barceloní. Procedents de l’Exposició Internacional, celebrada el 1929 a Montjuïc, les escales es van reaprofitar l’any 1932 a les andanes de l’estació d’Aragó (avui Passeig de Gràcia).

Per què van enderrocar el templet d’Urquinaona?

Després de la Guerra Civil, l’ajuntament franquista va desfigurar el templet d’Urquinaona, retirant-ne els elements decoratius més notables, com els forjats i la gran marquesina. El mateix va passar al templet de Lesseps, que acabaria sent enderrocat l’any 1960. Un camí que, uns anys més tard, seguiria també l’altre edicle.

L’estació d’Urquinaona es va reformar l’any 1972, per obrir un passadís d’enllaç entre les línies 1 i 4, el que va comportar la creació d’un nou vestíbul al subsol de la plaça. Alhora, es va construir l’actual accés, equipat amb escales mecàniques, en substitució de l’antic templet, que va ser destruït. Tot i això, la caixa de l’escala, sense ascensor ni sortida a l’exterior, es va conservar com una dependència privada de TMB. Des d’aleshores, s’ha utilitzat com a magatzem de material, neteja i serveis.

Una escala de cargol centenària

Aquest espai, tancat al públic fa més de cinquanta anys, manté gairebé intacta la decoració característica de les primeres estacions del Gran Metro, com el revestiment de rajoles bisellades blanques. A més, per als amants de l’arqueologia del metro, és un dels pocs llocs on es conserven les rajoles blaves de ceràmica valenciana que emmarcaven els grans rètols publicitaris. Dels anuncis, que antigament eren pintats, gairebé no en queda cap rastre.

A banda d’aquesta escala secreta, a Urquinaona també es conserva l’única entrada original del metro dels anys vint i trenta (amb permís de l’estació de Liceu, on ara s’estan reposant els elements originals). A l’accés de la ronda Sant Pere amb Bruc es poden veure les baranes i els pinacles de ferro colat i forja sortits del taller Ballarín, que sostenen el rètol del metro. Tanmateix, a diferència del templet i l’escala de cargol, que pertanyien a l’estació del Gran Metro (ara L4), aquest era l’accés a l’estació de la competència, és a dir, del Metro Transversal (l’actual L1).

Juntament amb el quiosc de Canaletes, el templet d’Urquinaona és potser l’element desaparegut que genera més nostalgia entre els barcelonins. A les xarxes, sovint es reivindica la seva reconstrucció, aprofitant que hi ha un projecte pendent per adaptar Urquinaona i fer-la accessible. Irònicament, la que va ser una de les primeres estacions del metro amb ascensor és avui una de les poques de la xarxa que no disposa d’aquesta comoditat.