Dos poetes, un virrei i una pubilla. Són alguns dels personatges que donen nom a les estacions de la línia 5 (L5) del metro de Barcelona. Noms que formen part de la nostra vida quotidiana, que veiem, escoltem i repetim desenes de vegades, sense saber, molts cops, el seu origen.
Cornellà Centre
Cornellà Centre és un dels barris de Cornellà de Llobregat. El topònim deriva del llatí Cornelianus, en referència a algú anomenat Cornelius que deuria establir una vil·la romana en el lloc.
Gavarra
La Gavarra és un barri de Cornellà de Llobregat, que deu el seu nom al Mas Gavarra, una masia desapareguda. La gavarra o roser silvestre és un arbust de la família de les rosàcies.
Sant Ildefons
Un altre dels barris de Cornellà. Aixecat als anys seixanta per Construciones Españolas —antecedent de la immobiliària Habitat—, que el va batejar com la «Ciudad Satélite San Ildefonso». La referència al sant possiblement era un homenatge a Josep Ildefons Suñol, fill de Josep Suñol —diputat i president del Barça assassinat a la Guerra Civil—, que era soci de la constructora, juntament amb Josep Maria Figueras Bassols.
Can Boixeres
El parc de Can Boixeres, a l’Hospitalet de Llobregat, ocupa els terrenys d’una antiga masia, adquirida el 1877 per Lluís Buxeres, de qui va pendre el nom.
Can Vidalet
El barri de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat, deu el seu nom a una antiga finca d’estiueig propietat de la família Vidal-Ribas. Can Vidalet va ser enderrocada després de la Guerra Civil, però el jardins es conserven i avui són un parc públic. Primitivament l’estació duia el nom de Maladeta, pel carrer on s’ubica.
Pubilla Cases
Barri de l’Hospitalet de Llobregat que deu el seu nom a la finca pairal construïda el 1771 per Josefa Cases i Clavell, coneguda com la Pubilla Cases. La pubilla era, segons el Dret Civil Català, la dona instituïda hereva.
Collblanc
Collblanc és un barri de l’Hospitalet. “Coll” (o collada) és un terme geogràfic, que fa referència a la part més baixa entre dos cims. Antigament aquesta zona era anomenada Terrarios Albos (Terrers Blancs) per la presència de pedres calcàries blanquinoses, que serien l’origen del topònim del barri i de la Riera Blanca. Fins a 1982 s’anomenava «San Ramón», per la seva proximitat a la parròquia barcelonina de Sant Ramon Nonat.
Badal
Pels germans Josep i Oleguer Badal, propietaris d’un molí fariner a la Bordeta. A finals del segle XIX els Badal van obrir un carrer que duia el seu cognom. Actualment s’ha convertit en una rambla sobre la ronda del Mig, que ha acabat donant nom a l’estació de metro i a tot un sector de Sants.
Plaça de Sants
Quan es va inaugurar aquesta parada, l’any 1926, duia el nom de Sans, ja que en aquell moment la plaça de Sants ni tan sols existia. El nom actual el va adoptar l’any 1982. El topònim està vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants, al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. El debat entre l’escriptura de Sants o Sans (en referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys; avui en dia s’ha consolidat l’ús de la “t“, basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis“.
Sants-Estació
L’estació de metro es va inaugurar l’any el 1969 –abans de la construcció de l’actual estació de ferrocarril– i duia el nom de Roma, per la seva proximitat a l’avinguda de Roma.
Entença
El carrer d’Entença, com la majoria de l’Eixample, deu el seu nom a l’escriptor i polític Víctor Balaguer, qui va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de batejar les noves vies que s’anaven urbanitzant a mesura que la ciutat s’expandia més enllà de les muralles. Balaguer, un dels grans exponents de la Renaixença (un moviment de marcada exaltació patriòtica i històrica) va triar una llista de noms vinculats a personatges i fets històrics catalans, especialment dels temps de la Corona d’Aragó. Entre aquests hi havia diversos almogàvers com Roger de Flor, Bernat de Rocafort o Berenguer d’Entença.
Hospital Clínic
Un hospital clínic és, per definició, aquell on l’assistència als malalts es relaciona amb l’ensenyament dels estudiants. L’Hospital Clínic de Barcelona és l’hospital universitari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Diagonal
Per l’avinguda Diagonal, que travessa diagonalment l’Eixample del Pla Cerdà. El nom del carrer, atribuït al mateix Cerdà, ha canviat múltiples vegades al llarg de la història.
Verdaguer
Estació ubicada sota el passeig de Sant Joan, que originalment duia el nom de General Mola, com s’anomenava el carrer en temps franquistes. El 1982 es va canviar el nom pel de la plaça propera dedicada al sacerdot i poeta Mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902). Figura clau de la Renaixença, va ser el recuperador del català com a llengua poètica, amb obres com L’Atlàntida o Canigó.
Sagrada Família
Josep Maria Bocabella va ser un filantrop i catòlic fervent. Després de visitar el santuari de la Santa Casa de Loreto va decidir construir a Barcelona un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família, és a dir, a Josep, Maria i Jesús. L’arquitecte Francesc de Paula del Villar va iniciar les obres el 1882, però un any més tard Bocabella el va reemplaçar per Antoni Gaudí.
Sant Pau | Dos de Maig
Estació que originalment duia el nom del carrer on s’ubica: «Dos de Mayo». El 2 de maig de 1808 es va produir un aixecament popular a Madrid contra l’ocupació napoleònica, que acabaria desembocant en la Guerra del Francès. Víctor Balaguer va batejar un conjunt de vies de l’Eixample en memòria d’aquesta guerra, com Independència, Bruc o la mateixa Dos de Maig.
El 1982 l’estació va passar a dir-se Hospital de Sant Pau, per la proximitat amb aquest equipament sanitari, que deu el seu nom a Pau Gil, mecenes que el va fer possible. Quan el recinte hospitalari es va traslladar, l’estació es va rebatejar combinant les dues denominacions històriques.
Camp de l’Arpa
El Camp de l’Arpa és un dels noms de barri més singulars de Barcelona. Es creu que el topònim és una deformació de “Camp de l’Arca”, que feia referència a una arca o dolmen que hi havia en aquesta zona. Se sap de la seva existència perquè apareix citada en un document de 1037, on es parla de “ad ipsa archa” (“lloc on hi ha aquella arca”).
La Sagrera
A l’edat mitjana, les sagreres eren un espai sagrat al voltant de les esglésies, que permetien als pagesos resguardar-se de la violència dels senyors feudals. El barri de la Sagrera de Barcelona deu el seu nom a l’espai de protecció al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals.
Congrés
Estació ubicada al barri del Congrés (que administrativament forma una unitat amb el barri dels Indians). L’any 1952 es va celebrar a Barcelona el 35è Congrés Eucarístic Internacional, una gran trobada de l’Església catòlica amb religiosos de tot el món. Coincidint amb l’esdeveniment el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, va impulsar la construcció d’un polígon d’habitatges socials, conegut com les «Viviendas del Congreso», nom primitiu de l’estació.
Maragall
El passeig i la plaça Maragall estan dedicats al poeta i escriptor modernista Joan Maragall i Gorina (1860-1911).
Virrei Amat
La plaça del Virrei Amat deu el seu nom a Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782), un aristòcrata i militar català que va ser virrei del Perú (1761-1776). El Virregnat del Perú eren uns territoris colonials de l’Imperi Espanyol a l’Amèrica del Sud, que s’estenien gairebé per tot el continent (molt més enllà de l’actual Perú). Amat era propietari de la finca de can Sitjar, que estava situada a la plaça que avui porta el seu nom.
Vilapicina
Santa Eulàlia de Vilapicina era un nucli rural, al voltant de l’església del mateix nom, dins el terme de Sant Andreu de Palomar. Actualment Vilapicina és un barri —juntament amb Torre Llobeta— del districte de Nou Barris. El terme «Villa Peciguina» apareix per primera vegada esmentat al segle X. Es creu que el topònim prové del llatí picis (pega), en referència a la resina que s’extreia dels pins de la zona i que s’utilitzava per segellar els vaixells. Aquest mateix origen està present al barri veí de Can Peguera.
Horta
El barri d’Horta era un poble independent que va ser agregat a Barcelona l’any 1904. El topònim apareix documentat per primera vegada el 965 com a «Vall d’Orta» (sense h). El nom anava lligat a la família dels Orta, propietària d’aquell paratge de boscos i hortes.
El Carmel
El turó i el barri del Carmel deuen el seu nom a un santuari, fundat l’any 1864, dedicat a la Mare de Déu del Mont Carmel o Verge del Carme, que és una de les advocacions de la Mare de Déu. El nom prové del Mont Carmel d’Israel. Karmel és una paraula àrab que significa “vinya” o “jardí”.
El Coll | La Teixonera
Estació que dóna servei a dos petits barris. D’una banda, el Coll (districte de Gràcia), anomenat així per l’església de la Mare de Déu del Coll. Segons la tradició, l’ermita es va construir per la troballa d’una imatge de la Verge en aquella collada.
D’altra banda, el barri de la Teixonera (districte d’Horta Guinardó) té el seu origen en la Colònia Taxonera, una urbanització impulsada el 1915 per l’industrial Joaquim Taxonera, en uns terrenys de la seva propietat. Teixonera és la forma catalanitzada del cognom Taxonera.
Vall d’Hebron
Vall d’Hebron és un dels barris del districte d’Horta-Guinardó. Històricament aquest territori havia format part del desaparegut monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat el 1393. Però abans a la zona ja hi vivien uns ermitans, que possiblement li van donar el nom de la Vall d’Hebron per la seva semblança amb aquesta ciutat bíblica de Palestina.
Penso que la història de la L5 és molt però que molt interesant.