Després de repassar les estacions de la línia 1, la línia 2 i la línia 3, avui descobrim els llocs i personatges que s’amaguen a les estacions de la línia 4 (L4) del metro de Barcelona. De reis a poetes, noms que formen part del dia a dia barceloní, que veiem, escoltem i repetim desenes de vegades, sense saber, molts cops , el seu origen.
La Pau
Durant el franquisme l’Obra Sindical del Hogar va construir el barri de la Pau, aleshores anomenat La Paz. El mateix Franco el vau inaugurar l’any 1966, dins dels actes del 25è aniversari del final la Guerra Civil, efemèride que la propaganda del règim va celebrar com els «25 años de paz». Altres barris i edificis construïts arreu de l’estat en aquesta època porten el mateix nom, com l’Hospital de La Paz de Madrid.
Besòs
El barri del Besòs, que administrativament està unit al del Maresme, va ser construït als anys seixanta a la riba del riu del mateix nom. Besòs deriva de Bissaucio, topònim que s’ha interpretat com el riu de les “dues salzeredes“. La salzeda és el conjunt d’arbres i arbusts de fulla caduca, com el salze i el pollancre, que creixen a les riberes.
Besòs Mar
Estació ubicada al barri del Besòs, com l’anterior, però més propera al mar. Aquest nom se li va donar el 1985, tres anys després de la seva inauguració, canviant l’original de Mina, nom d’un barri de Sant Adrià de Besòs que prové d’una antiga mina d’aigua.
El Maresme | Fòrum
Estació inaugurada el 2003 per donar servei al recinte del Fòrum de les Cultures 2004, situat al barri del Maresme, antiga zona d’aiguamolls del litoral.
Selva de Mar
El carrer Selva de Mar pren el nom d’un poble de l’Alt Empordà. Malgrat el topònim, el municipi va perdre la sortida al mar l’any 1787, quan el Port de la Selva es va segregar. Etimològicament ,”Selva” deriva del llatí “silva“, que significa bosc.
Poblenou
El barri del Poblenou té els seus orígens en un poblat nou que es va establir a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Al segle XIX el Poblenou era la zona més industrialitzada del país, i se’l coneixia com el “Manchester català”. El seu caràcter propi, diferent de la resta de Sant Martí, va propiciar un intent per independitzar-se, que no va prosperar.
Llacuna
El terme llacuna fa referència a uns terrenys que antigament estaven inundats per l’aigua. L’estany va ser dessecat al segle XIX per donar lloc al barri de la Llacuna, a Sant Martí de Provençals.
Bogatell
El Bogatell era una antiga riera que baixava des del Guinardó per desembocar, originalment, a la llacuna del Poblenou. El nom possiblement prové de la boga (gènere Typha), una planta aquàtica.
Ciutadella | Vila Olímpica
El parc de la Ciutadella va ser urbanitzat a partir de 1873 en els terrenys de l’antiga ciutadella militar que Felip V va aixecar per controlar la ciutat. Al costat del parc, en una antiga zona industrial del Poblenou coneguda com Icària, s’hi va construir la Vila Olímpica per allotjar els participants en els Jocs Olímpics de 1992.
Barceloneta
Al construir de la ciutadella es van enderrocar centenars de cases del barri de la Ribera. Els veïns van ser traslladats a uns terrenys a prop del port, que s’havien anat guanyant al mar gràcies a la construcció d’un espigó. Aquest nou barri extramuralles seria conegut com la Barceloneta, és a dir, la petita Barcelona.1
Jaume I
Carrer obert a mitjans del segle XIX com a part de l’eix Ferran-Princesa, que creuava la ciutat vella. Aquest tram es va dedicar a Jaume I, el Conqueridor (1208-1276), comte de Barcelona i rei d’Aragó, Mallorca i València.
Urquinaona
La plaça d’Urquinaona està dedicada a José María de Urquinaona Bidot, bisbe de Barcelona de 1878 a 1883. Es va guanyar l’estima de la burgesia industrial catalana defensant les polítiques proteccionistes al Senat, en una època en què l’església tenia una quota representativa a la cambra alta espanyola. Va aconseguir que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.
Passeig de Gràcia
El passeig de Gràcia es va inaugurar el 1827 amb la reurbanització de l’antic camí que anava de la ciutat vella de Barcelona fins a Gràcia, que aleshores era un barri extramuralles. L’estació va ser construïda sota l’encreuament del passeig de Gràcia amb la Gran Via, i inicialment duia el nom d’aquest carrer.
Girona
Girona va ser un dels noms triats per l’escriptor i polític Víctor Balaguer per batejar els carrers de l’Eixample, com a part d’un conjunt de vies relacionades amb la Guerra del Francès, com Bailèn, Bruc, Dos de Maig o Independència. La ciutat de Girona va ser escenari de tres setges de les tropes napoleòniques entre 1808 i 1809.
Verdaguer
Estació ubicada sota el passeig de Sant Joan, que originalment duia el nom de General Mola, com s’anomenava el carrer en temps franquistes. El 1982 es va canviar el nom pel d’una plaça propera, dedicada al sacerdot i poeta Mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902). Figura clau de la Renaixença, va ser el recuperador del català com a llengua poètica, amb obres com L’Atlàntida o Canigó.
Joanic
La plaça Joanic deu el seu nom a l’antic propietari dels terrenys, Esteve Joanic (o Juanich, segons els documents de l’època) que va fer-ne la primera urbanització el 1877.
Alfons X
L’estació d’Alfons X es troba a la plaça d’Alfons el Savi, que va ser rei de Castella al segle XIII. El sobrenom li va ser donat per la seva tasca com a legislador i impulsor la prosa literària en castellà.
Guinardó | Hospital de Sant Pau
El barri del Guinardó es va construir als terrenys del Mas Guinardó, un nom que prové de “guinarda”, un mot antic per referir-se a la guineu, animal que era freqüent a la zona.
L’Hospital de la Santa Creu es va crear el 1401 al carrer Hospital, al barri del Raval. El 1902 va començar la construcció d’un nou recinte a l’Eixample i se li va afegir la dedicació a Sant Pau en memòria de Pau Gil, mecenes que el va fer possible.
Maragall
El passeig i la plaça Maragall estan dedicats al poeta i escriptor modernista Joan Maragall i Gorina (1860-1911).
Llucmajor
La plaça Llucmajor formava part d’un conjunt de vies del barri de Porta, urbanitzades als anys cinquanta, que van ser dedicades a localitats balears com Sóller, Ciutat de Mallorca o Formentor. Llucmajor és el municipi més gran de Mallorca. El 2016 l’Ajuntament li va canviar el nom per plaça de la República, però va conservar el topònim Llucmajor traslladant-lo als jardins contigus. Es creu que Llucmajor prové del llatí lūcu maiōre, que significa “el bosc més gran”.
Via Júlia
La via Júlia, com la via Favència i la via Augusta, fa referència a la denominació romana de Barcelona: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El nom Iulia era un homenatge a la família Júlia-Clàudia, dinastia de l’emperador August, que va fundar la ciutat. Fins al 1999 aquesta estació s’anomenava Roquetes, que actualment és una parada de l’L3.
Trinitat Nova
La Trinitat Nova és un dels tretze barris de Nou Barris. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santíssima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línia de tren del Ferrocarril del Nord va partir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió l’ha mantingut l’avinguda Meridiana.
One thought on “D’on venen els noms de les estacions de l’L4 del metro?”