Pocs barris de Barcelona s’identifiquen tant amb una escultura com el Guinardó amb el Nen de la Rutlla. Aquesta figura de bronze de l’escultor noucentista Joaquim Ros va ser inaugurada el 1961, és a dir, ara fa seixanta anys, a la plaça que porta el seu nom, avantsala del Parc del Guinardó.
La popularitat de l’estàtua fins i tot va donar peu a una llegenda urbana. Es deia que representava un nen atropellat en aquell indret, mentre jugava amb el cèrcol. Però la història real és més prosaica i, afortunadament, menys dramàtica.
El Parc del Guinardó
L’origen del Parc del Guinardó es remunta a 1911, quan l’Ajuntament va comprar a Salvador Riera, propietari del Mas Guinardó, uns terrenys a la muntanya Pelada per fer-hi un parc públic.
El projecte, dissenyat pel paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, no es va aprovar fins al 1917. Els treballs d’enjardinament es van executar durant l’any següent, sota la direcció del seu deixeble, Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
El parc original era força més petit que l’actual. Tenia entrada per un camí que arrencava al carrer Grècia, on encara es conserven els vestigis de l’antiga porta d’accés.
Als anys cinquanta va començar l’ampliació del parc pel seu extrem inferior, amb la idea de facilitar la connexió amb la trama urbana. Aquesta operació, que implicava diverses expropiacions, es va prolongar fins als anys setanta i, de fet, l’últim enderroc va tenir lloc el 2010.
El 1956 va començar l’expropiació i l’enderroc de diverses casetes a l’illa delimitada pels carrers Grècia, Florència, Garriga i Roca i l’avinguda Mare de Déu de Montserrat. El 1959 es va enjardinar la placeta resultant, amb unes terrasses que salvaven el desnivell del terreny.
Concurs d’escultures
Als anys seixanta Barcelona va viure una certa eufòria escultòrica amb l’alcalde Josep Maria de Porcioles, que durant el seu mandat (1957-1973) va inaugurar un centenar d’obres a la via pública, en un intent de monumentalitzar la ciutat.
El 29 de desembre de 1959 el servei municipal de Parcs i Jardins va convocar un concurs d’escultures per tal d’ornamentar vuit “jardins públics dedicats als nens de la ciutat“, segons les bases oficials. Un d’aquests espais era la nova placeta del Guinardó, que encara no tenia nom.
De les 128 propostes concursants, el jurat va seleccionar pel Guinardó l’obra que l’escultor Joaquim Ros havia batejat amb un nom català: “Rotllana”. Era la figura d’un nen jugant amb un cèrcol, i que s’inspirava en un model real, el nebot de Ros.
Joaquim Ros i Bofarull (1906-1991) es va criar a Horta. Va ser alumne de Francesc d’Assís Galí a l’Escola de Bells Oficis fins que Primo de Rivera la va clausurar. Va marxar a París, on va col·laborar amb Pau Gargallo.
Hereu del Noucentisme, la seva obra es caracteritza per l’estilització formal. Va ser reconegut, sobretot, per la producció d’imatgeria religiosa, especialment a Mataró, encara que també va esculpir el conjunt escultòric dels Reis d’Orient a la Sagrada Família.
L’agost de 1960 La Vanguardia va publicar en portada les maquetes de guix de les vuit obres guanyadores del concurs escultòric. La del Nen de la Rutlla es va col·locar provisionalment al seu futur emplaçament, mentre es feia la peça definitiva de bronze.
Un símbol del Guinardó
L’escultura del Nen de la Rutlla va ser inaugurada el 28 de gener de 1961, com a part dels actes commemoratius del 22è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
Ja fos pel seu aspecte senzill i afable, o pel seu caràcter costumista i nostàlgic, el cas és que la figura de l’infant amb el cèrcol ràpidament es va convertir en un símbol del Guinardó.
Bona prova d’aquesta popularitat és que l’associació de veïns de Joan Maragall – El Guinardó va triar la imatge del Nen de la Rutlla per la portada del seu primer butlletí, editat el 1973.
La plaça no va tenir denominació oficial fins al 1963, quan el consistori la va batejar en memòria del llibreter i exregidor barceloní Francesc Puig i Alfonso. Un nom que mai va quallar entre la gent del barri, que sempre la va conèixer com “la plaça del nen de l’aro”.
El 1999 l’Ajuntament va aprovar el canvi del nom de la plaça Puig i Alfonso per Nen de la Rutlla, versió normativitzada de la denominació popular. L’escultura ha acabat donant nom a una plaça, un fet pràcticament inèdit al nomenclàtor modern de Barcelona.
Em permeto rectificar el nom del nen, no es Alfons , es Agustí Ros Vilanova.
Gràcies, ja està esmenat!