Aquest 2023 es compleixen cent anys des que Walt Disney i el seu germà Roy van fundar The Disney Brothers Cartoon Studio, embrió de la que avui és la multinacional d’entreteniment més gran del món. Poca gent sap, però, que a Barcelona hi ha un monument dedicat al pare de Mickey Mouse, inaugurat en temps de Porcioles i avui caigut en l’oblit.
Disney al Tibidabo
La idea d’erigir un monument a Walt Disney va aparèixer l’estiu de 1968, un any i mig després de la seva mort. En realitat, el dibuixant no tenia cap relació amb Barcelona, més enllà d’un pas fugaç i força discret, l’octubre de 1957. El productor havia viatjat per trobar-se a Cadaqués amb Salvador Dalí —amb qui volia fer una pel·lícula del Quixot— i va passar uns dies a Barcelona.
Va ser una visita gairebé d’incògnit, fins al punt que es va registrar amb un nom fals a l’Hotel Ritz. Per això, la seva presència a la ciutat va tenir poc ressò a la premsa i no va quedar-ne constància fotogràfica (almenys que coneguem). La llegenda diu que Disney va visitar el parc d’atraccions del Tibidabo i va quedar tan fascinat amb la col·lecció d’autòmats que va intentar comprar-los. Volia endur-se’ls a Disneyland, el parc que havia inaugurat dos anys abans, però els responsables del Tibidabo van rebutjar l’oferta.
Walt Disney no tenia, doncs, un vincle especial amb Barcelona. Però era una figura ben considerada pel franquisme, aleshores en ple procés d’aperturisme i d’acostament als Estats Units. El règim, fins i tot, va alimentar una llegenda urbana, que assegurava que Walter Elias Disney era en realitat espanyol, es deia José Guirao i havia nascut a un poblet d’Andalusia. Potser per això, quan el dibuixant va morir, el desembre de 1966, a l’Espanya franquista es va estendre una mena de febre per dedicar monuments a la seva memòria.
Un monument dels infants a Walt Disney
Sevilla i Múrcia van ser dues de les primeres ciutats en anunciar-ho, el gener de 1967. Finalment, però, el primer monument es va col·locar a Madrid. Una figura de Bambi, promoguda per Televisió Espanyola, que va ser inaugurada el desembre 1967 a Prado del Rei, on continua actualment. Pocs mesos més tard, durant les Falles de 1968, València va inaugurar la seva popular —i kitsch— escultura de l’ànec Donald, als jardins dels Vivers.
A Barcelona, la iniciativa va sorgir de l’Arca de Noè, una singular associació lúdica i cultural, que havia estat fundada el 1927 per Santiago Rusiñol i Joaquim Ciervo, amb altres socis que compartien cognom d’animal. L’agost de 1958 van proposar a l’ajuntament la construcció d’un monument a Walt Disney, com un homenatge dels infants de la ciutat a l’home que els havia donat tants moments de fantasia.
L’alcalde Josep Maria Porcioles es va posar al capdavant del projecte. Es va crear una comissió on, a més de representants municipals i de l’Arca de Noè, hi havia Televisió Espanyola, Ràdio Nacional de Espanya i la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya. La idea dels promotors era que el monument representés els diferents animals de les pel·lícules de Disney. Per això, es va decidir emplaçar-lo a l’antiga entrada al Zoo pel parc de la Ciutadella, un recinte que el porciolisme volia convertir en un gran parc infantil, diluint el seu passat històric.
Bambis saltant
Al final, a la Ciutadella no hi aniria ni l’ànec Donald, ni el ratolí Mickey, ni cap altre animal creat per Walt Disney. Entre les setze propostes que es van presentar al concurs públic, el jurat va triar una obra al·legòrica de Núria Tortras, que s’ajustava a l’estil clàssic i, alhora, naïf, que agradava al consistori.
Sota el títol Bambis saltant, es tractava d’un conjunt escultòric amb cinc gaseles de bronze, iniciant un salt davant d’un estany. Encara que l’obra s’inspirava clarament en la pel·lícula Bambi, sorprenentment, els animals representats eren antílops, i no pas cervatells. Curiosament, la mateixa escultora repetiria, anys més tard, una obra similar, amb sis cérvols —ara sí— per l’Escola Municipal de Sordmuts, a les Planes.
Nascuda a Barcelona l’any 1926, Núria Tortras, era néta d’un famós carlista barceloní, el fabricant de licors Antoni Tortras, propietari de la Destil·leria Tortras del carrer de la Cera. Formada a l’Escola de Belles Arts, el “bambis” van ser la seva primera obra pública, juntament amb el monument a les colles de Sant Medir de Gràcia, també inaugurat el 1969. Aquell mateix any, va projectar un nou monument a Walt Disney, en aquest cas, per la ciutat de Palma.
Quatre anys després, va fer l’escultura d’un altre mite del cinema, Charlot, pel desaparegut parc d’atraccions de Montjuïc. Tortras va morir el 2013, després de rebre la Creu de Sant Jordi, entre altres reconeixements.
Si cada nen donés una pesseta
Donat que el monument havia estat concebut com un homenatge dels nens i nenes de Barcelona a Walt Disney, la idea del consistori era que fos pagat pels infants de la ciutat, com ja s’havia fet a Madrid o València. L’ajuntament porciolista, avançant-se uns quants anys a Lola Flores, va arribar a plantejar que cada escolar donés una pesseta per sufragar l’escultura.
Finalment, els costos es van cobrir amb les entrades d’un festival infantil, celebrat al parc de la Ciutadella el dia de la inauguració del monument a Walt Disney, el 9 de novembre de 1968. Va ser una festa amb pallassos, actuacions musicals, paradetes de llaminadures i un circuit amb cotxes històrics de bombers.
Una nena d’onze anys va pronunciar l’ensucrat discurs d’inauguració, molt al gust del règim. Segons la crònica de «La Vanguardia», la celebració va reunir trenta mil persones. Hi va haver, però, una absència notable, la de l’alcalde Porcioles. Malgrat anunciar la seva assistència, finalment va delegar en un regidor.
Amb el pas dels anys, l’eufòria inicial es va diluir. Un cop clausurada l’entrada al zoològic per la Ciutadella, l’estàtua va quedar arraconada i oblidada. Fins i tot, va desaparèixer l’estany que l’envoltava. L’any 2011, el monument a Walt Disney es va traslladat a l’interior del Zoo, on es conserva actualment.
La font de la Blancaneu
Al marge d’aquest homenatge oficial, a Barcelona existeix un altre monument inspirat en l’univers Disney: la que avui es coneix com la font de la Blancaneu, a la plaça Gal·la Placídia. Obra de Josep Manuel Benedicto, va ser inaugurada l’any 1947.
Encara que, oficialment, l’escultura representa una nena amb un cervatell, el cert és que la figura està clarament inspirada en la protagonista de la pel·lícula de dibuixos animats, estrenada a Espanya sis anys abans. I malgrat que aquesta escultura no es va concebre com un homenatge a Disney, és possiblement molt més popular que la realitzada posteriorment.
