Al llarg de la seva història, Barcelona ha tingut una enorme varietat de mitjans de transport públic: tramvies, metro, autobusos, troleibusos, funiculars, tartanes… Però, malauradament, encara no existeix un espai on es pugui preservar i exhibir tot el patrimoni de vehicles històrics, sovint relegats a magatzems i a l’oblit institucional.
La creació d’un museu del transport a Barcelona és un deute pendent de la ciutat des de fa més de 60 anys. Una aspiració que ara podria esdevenir realitat a l’antic Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc, gràcies a la iniciativa ciutadana impulsada per l’Associació Pro Museu del Transport de Barcelona.
Una lluita de més de 60 anys
La primera iniciativa per crear un museu del transport a Barcelona la trobem l’any 1961. Va ser impulsada per l’Asociación de Coches Veteranos (ACV), que li va fer arribar la proposta a l’aleshores alcalde, Josep Maria de Porcioles. Dos anys abans, el 1959, l’ACV havia posat en marxa el popular ral·li de cotxes d’època Barcelona-Sitges.
Era un moment en què començaven a sorgir els primers museus de transport a Europa, impulsats pels canvis en els models de mobilitat, amb l’auge del cotxe per davant del tramvia. De la iniciativa barcelonina en tenim constància per una carta publicada a la revista Destino l’any 1962, on el president de l’ACV, Albert Maluquer, manifestava uns primers contactes infructuosos amb el consistori.1 Alhora, feia una crida per trobar una ubicació pel museu, necessitat que es convertiria en un cavall de batalla històric.
Un dels objectius dels primers promotors del museu era exhibir a Barcelona el Tren de Centenari, que aleshores es conservava a Madrid. Aquesta rèplica de la primera locomotora de vapor de Catalunya va ser construïda amb motiu del centenari del primer ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró (1848-1948). El Tren de Centenari acabaria finalment a Catalunya, però al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, inaugurat el 1990.
El Museu del Tramvia a les Cotxeres de Sants
L’any 1967, la directiva de l’ACV es va reunir amb l’alcalde per presentar-li novament del projecte del que aleshores s’anomenava Museu del Transport i l’Automòbil. Paradoxalment, Porcioles -el mateix alcalde que va jubilar els tramvies- es va sumar a la proposta. L’any 1970, coincidint amb la inauguració del Museu de Carrosses del Cementiri de Montjuïc, el batlle li transmetia al cronista Sempronio el seu interès en fer possible el museu, on s’exposarien també alguns dels carruatges fúnebres.2
Les ubicacions que es valoraven en aquell moment eren la muntanya Montjuïc, que era l’aposta de Porcioles, i el mercat del Born, aleshores en desús, opció defensada des del Metro de Barcelona. Es va parlar també de les Drassanes però, finalment, l’ajuntament i la companyia Tramvies de Barcelona van arribar a un acord per instal·lar el futur museu en un espai de 4.000 metres quadrats a les antigues cotxeres dels tramvies a Sants. L’equipament, construït el 1875, funcionava aleshores com a dipòsit de material retirat de la circulació.
El març de 1974, La Vanguardia informava que Transports de Barcelona havia iniciat les obres del museu, amb la previsió d’inaugurar-lo per la Mercè d’aquell any. També es detallava el material que s’hi exhibiria: un exemplar de tots els vehicles (tramvies, troleibusos i autobusos) que havien circulat per la ciutat des de 1880. La col·lecció també incloïa un tramvia de mules procedent de l’Exposició de 1929, diversos carruatges aportats per la Asociación de Coches Veteranos, cotxes del cremallera de Monistrol i, fins i tot, es parlava d’un vaixell carboner.
Des del principi, el projecte va topar amb l’oposició veïnal, liderada pel Centre Social de Sants, que volia que les cotxeres fossin destinades a equipaments, en un barri que aleshores patia un gran dèficit en aquest sentit. Sota el lema “Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia“, la campanya va obtenir un gran suport popular i de bona part de la premsa. Finalment, el nou alcalde, Enric Massó, va cedir a les demandes veïnals i va paralitzar les obres del museu. Com és ben sabut, les Cotxeres de Sants s’acabarien convertint en centre cívic.
Projectes descarrilats
El projecte del Museu del Transport va quedar als llimbs fins al 1981. Coincidint amb la inauguració d’una exposició de trens al mercat del Born, l’aleshores alcalde, Narcís Serra, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol, anunciaven la intenció d’instal·lar el museu a l’abandonada estació del Nord. L’any 1989, un projecte del museu a l’estació del Nord, presentat per l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, va guanyar el concurs “Faci d’Alcalde”, convocat pel consistori.3
Malgrat tot, la proposta va quedar en via morta. Com la resta d’ubicacions, sorgides al llarg dels anys: la Fabra i Coats, la Zona Franca… La possibilitat d’aprofitar una antiga instal·lació de transport també s’aniria esvaint amb el temps, a mesura que les velles cotxeres que quedaven (Lutxana, Pere IV o Diputació) anaven desapareixent.4
Des de fa anys, molts dels vehicles preservats i restaurats per Transports Metropolitans (TMB) s’han anat degradant, oblidats als tallers del Triangle Ferroviari. Combois del metro, tramvies, autobusos i troleibusos que són patrimoni històric de la ciutat, però que actualment es troben en una situació lamentable, víctimes del vandalisme.
El Palau de Comunicacions i Transports
L’any 2021, arran d’un procés participatiu impulsat des de l’Ajuntament per repensar l’espai firal de Montjuïc, un grup de defensors del patrimoni del transport va rellançar el projecte del Museu del Transport de Barcelona, per ubicar-lo al Palau de Comunicacions i Transports. Aquest pavelló va ser construït amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, per exposar les darreres novetats del moment en tot tipus de mitjans de locomoció: automòbils, trens, tramvies, autobusos i, fins i tot, avions.
Malgrat que la concessió a Fira de Barcelona acaba aquest 2025 i que el palau només té activitat uns 40 dies a l’any, el consistori ha tancat la porta al projecte museístic. Tot i això, els promotors, que han constituït la Coordinadora Pro Museu del Transport, esperen que l’espai recuperi la seva funció original i s’hi puguin exposar els metros, tramvies i autobusos que formen part de la història del transport a Barcelona, així com altres vehicles vinculats a la història de la ciutat, des de cotxes de bombers als carros de neteja i altres dels serveis urbans, que avui romanen tancats al desaparegut Museu de Carruatges d’FCC.
Per aconseguir-ho, la Coordinadora ha posat en marxa un iniciativa ciutadana, a través de la recollida de firmes, per portar la creació del Museu del Transport al ple municipal. Es pot signar aquí.
El 24 d’agost de 2025 es va tancar la recollida de signatures en favor de la iniciativa ciutadana del Museu del Transport a Barcelona a la plataforma Decidim Barcelona.
Notes
- Destino (6 maig 1962) ↩︎
- Destino (21 de novembre 1970) ↩︎
- IBÁÑEZ, M. Eugenia. El museo del transporte, 30 años en vía muerta. FAVB (2019). ↩︎
- ARMENGOL, Ferran. Per un museu del transport a Barcelona. L’Erol ↩︎
Em sembla molt adecuada la vostre iniciativa per una ciutat com Barcelona. Casi totes les ciutats europees tenen el seu museu del transport.
A Barcelona s’ha estat lluitant durant molts anys per tirar endavant la idea de apropar la cultura del transport als ciutadans, de moment sense cap resultat pràctic.
No obstant, és molt important que seguiu endavant amb aquesta iniciativa ben documentada amb el vostre article sobre la reinvicacions per portar a bon port l’existència d’aquest museu.